Editorial: Passió pel Prat
El fet que la primera edició de Delta fos un número zero –això vol dir una edició experimental-, ens permet una doble commemoració, donat que la número ú aparegué exactament un mes després, el gener de 1978, i, des d’aleshores, no hem faltat mai a la cita mensual amb els nostres lectors. Delta és hereu de l’esperit periodístic que creà El Noticiari Pratenc durant la segona república i del portaveu Prat que, fundat tan aviat com les escletxes de llibertat de la dictadura ho van permetre, desaparegué sent setmanari. Suspès perquè la redacció superà els límits d’informació i d’opinió que el sistema tolerava. El 1977, quan l’adveniment de la democràcia ho va fer possible, els mateixos integrants d’aquella redacció, van crear aquest periòdic Delta, que ha fet història en convertir-se en la publicació del Prat amb més llarga vida i ha esdevingut degana de la premsa del Baix Llobregat.
Ho constatem i ens en sentim joiosos, sabedors de que eren fites impensables quan aparegué la primera edició, que es numerà amb el zero des de la inseguretat de que el projecte fos realment possible. L’acollida fou tal que de seguida es va aconseguir el suport necessari per assegurar el pressupost del primer any. Per als titulars d’aquells comptes de participació va el primer agraïment, també pels subscriptors i assidus lectors que han assegurat la base econòmica de la publicació. Fem extensiva la gratitud als quiosquers i llibreters, professionals fonamentals pel periodisme, i als anunciants que, si bé és cert que Delta és una bona tribuna per la seva oferta comercial, no és menys important la voluntat de suport.
Tots plegats, redacció, publicitaris, tallers gràfics, subscriptors, lectors i distribuïdors..., constituïm la cadena que ha fet possible el “miracle” d’aquests trenta anys. A tots ens mou el mateix sentiment: la passió pel Prat, que destaquem a portada. Aquest és el gran capital d’aquell projecte que s’ha fet realitat! També és la sòlida base de l’avenir d’aquest periòdic i del seu paper d’observador d’una ciutat que s’ha transformat durant aquestes tres dècades que ha explicat Delta. És l’espai de temps en que El Prat, de ser un poble ric –primer d’Espanya en renda per càpita–, on coincidien insòlitament una agricultura que exportava a Europa, una indústria amb molts milers de llocs de treball i un sector terciari que creixia des de la plataforma incipient del “camp d’aviació”..., s’ha transformat en una ciutat que veu desaparèixer els camps de conreu, perd les principals indústries, diversifica la seva economia i viu sobretot dels grans serveis públics, especialment del que ha passat a ser un gran aeroport.
No deu ser gens fàcil trobar un altre cas de transformació econòmica, com la que s’ha produït a la nostra ciutat que, a més a més, pateix un preocupant procés de transformació social que apunta a la suburbialització. Delta ha avisat d’aquest procés i de les seves conseqüències. I ho continuarà fent.
No ha estat fàcil, però som aquí, Delta surt mes rere mes, amb el mateix esperit de servei i la mateixa passió pel Prat.
